NOVA COSA IMPORTANT

Aneu-vos-en a aquesta pàgina web que vos va dirigir perque no hi puc penjar documents l'enllaç és el següent: http://aprendrevalencia.wordpress.com/ i alli estan ja des de el principi.



Moltes Gràcies.

Activitats sobre la síl·laba

1. Separeu en síl·labes les següents paraules i classifica-ho segons siguen: canviar, bellugar, escombra, granera, albercoc, tomata, estòmac, ésser, eina, treure (o traure), assegurança, anatomia. assasinat. història, cèrvol.
2. Afig més exemples de la classificació de la teoria
3. Explica amb les teues paraules el què és una sil·laba.
4. Busca un vers en valencià a fonts de cerca i separa-hi per síl·labes.

Gramatica: La Síl·laba

QUÈ ÉS LA SÍL·LABA?

És el conjunt de lletres que es pronuncien juntes en una sola emissió de veu.  Per exemple: po-ma, pi-lo-ta, ca-ma, llit...

CLASSES DE PARAULES SEGONS EL NOMBRE DE SÍL·LABES:

Les síl·labes es classifiquen en monosíl·labes i polisíl·labes.   

a.- Monosíl·labes: Són les paraules que tenen una sola emissió de veu.   

Exemple: sol, llit...  

 b.- Polisíl·labes: Són les paraules que tenen dues o més síl·labes, dins d'elles hi estan dividides per unes altres.

   - Bisíl·labes: Formades per dues síl·labes.  Exemple: ca-sa, ca-ma   

   - Trisíl·laba: Tenen tres síl·labes.  

Exemple: pi-lo-ta, pro-fes-sor, di-gi-tal

   -Tetrasíl·laba: Posseeixen quatre síl·labes.  

Exemple: man - et - qui - lla,  

 - Pentasíl·laba:Exemple: or - to - grà - fi - a.   

-Hi ha paraules que tenen més de cinc síl·labes com: 

 Exemple: in-ter-lo-cu-tò-ri-a

Activitats sobre el vocabulari

S'entreguen amb Open Office, programa gratuit,  qui ho vulga  m'ho passa al correu professordigitalvalencia@gmail.com o bé s'ho doneu a la mestra de Català o Valencià.

1. Amb ajuda del quadre anterior, escriu, com a mínim, 6, oracions amb el vocabulari, quan hi ha més d'una utilitza el què es parle a la teua terra.

2. Completa les següents frases:

- Hui ( o Avui) he menjat de postre _____________. (col·loquialment freses)

- Nosaltres no se'm menjat la verdura, era _________ que hi duia la sopa ( col·loquiament zafanoria y garbanç)

- Hui he menjat _________ de dinar. (Habes)

3. Corregix les faltes d'ortografia:

- Nosatros hem dinat arroz al horn.

- Podem fer de dinar per al postre fraules en nata.

- No hi podem fer-lo, les fraules perque no i tenim.

4.  Tradueix del castella a valencià i resol.

Habían 12  vasitos con fresas para luego ponerle la nata. Pero ahora solo quedan 13. ¿Cómo es posible esto?

5.  Busca a un lloc d'informació, apunta-ho on l'has trobat, " NO VAL COPIAR", menjar típics de la Província de València i de Barcelona.

Vocabulari: Fruites, Verdures i Llegums

Frutas, verduras y legumbres
Castellà	Català
la aceituna	l'oliva (f.)
la acerola	l'atzerola (f.), la sorolla
la acelga	la bleda
la achicoria	la cama-roja, la xicoira, la xicòria
el aguacate	l'alvocat (m.)
el albaricoque	l'albercoc (m.)
la algarroba	la garrofa
la almendra	l'ametlla (f.), l'atmela (f.)
la almeza	el lledó
el altramuz	el tramús/ el llobí
la alubia	el fesol/la mongeta
el anacardo	l'anacard
el apio	l'api (m.)
el arándano	el nabiu (f.)
el arroz	l'arròs (m.)
la avena	la civada
la azufaita/ el jínjol	el gínjol
la berengena	l'albergínia (f.)
la bellota	la gla/l'aglà (m. o f.)
el boniato	el moniato
el cacao	el cacau
el calabacín	el carabassó
la calabaza	la carabassa
el caqui	el caqui
la castaña	la castanya
la cebada	l'ordi (m.)
la cebolla	la ceba
la cereza	la cirera (f.)
la chirimoya	la xirimoia
la chirivía	la xirivia
la ciruela	la pruna
el coco	el coco
la col	la col
la coliflor	la coliflor
el creixen	el berro
el dátil	el dàtil
el espárrago	l'espàrrec (m.)
la espinaca	l'espinac (m.)
la fresa	la maduixa/la fraula
la frambuesa	el gerd
el garbanzo	el cigró

Frutas, verduras y legumbres
Castellà	Català
la granada	la magrana
el guisante	el pèsol
el haba	la fava
el higo	la figa
la judía verde	la bajoca, la mongeta tendra
el kiwi	el kiwi
la lechuga	l'enciam (m.)/la lletuga
la lenteja	la llentilla/la llentia
la lima	la llimona dolça (f.)
el limón	la llimona/la llima
la madroño	la cirerea d'arboç
el maíz	el blat de moro/la dacsa
la mandarina	la mandarina
el mango	el mango
la manzana	la poma
el melocotón	el préssec/la bresquilla
el melón	el meló (de tot l'any)
el membrillo	el codony
la mora	la móra
el nabo	el nap
la naranja	la taronja
el níspero	nispro, nespra ( f. ), nespro, nyespro.
la nuez	la nou
la pasa	la pansa
la patata	la creïlla/la patata
el pepino	el cogombre
la pera	la pera
el perejil	el julivert
el pimiento	el pebrot/el pimentó
la piña	la pinya
el piñón	el pinyó
la pipa	la pipa
el pistacho	el festuc/ el pistatxo
el plátano	el plàtan
el pomelo	l'aranja (f.)
el rábano	el rave
la sandía	la síndria/el meló d'Alger
el tomate	la tomaca/el tomàquet
el trigo	el blat/el forment
la uva	el raïm
la zanahoria/la carlota	la pastanaga/la safanòria o la carlota